Biblioteca Carolíngia

Els manuscrits carolingis que posseeix la Bibliothèque nationale de France formen una de les més riques col·leccions del món, amb quasi 1.100 manuscrits dels segles VIII i IX i 400 del segle X de procedències molt diverses.

La història d’aquests fons està lligada a la de la Biblioteca Reial. Els manuscrits pertanyents als governants carolingis no van passar mai als seus descendents i, per tant, no van formar part de la biblioteca reial inicial fundada per Carles V al Louvre. No obstant això, en el segle XVI la situació va canviar: en aquesta època, els manuscrits antics van començar a despertar l’interés dels erudits, els quals els reunien per al seu ús personal o per a dipositar-los en la biblioteca del rei.

Durant les Guerres de Religió de França, algunes institucions religioses van ser destruïdes i les seues col·leccions venudes. Molts d’aquests tresors van passar a formar part de la biblioteca reial, bé directament o bé a través de donacions de col·leccionistes.

Als segles següents, les adquisicions de manuscrits carolingis continuen. Destaca l’arribada a la biblioteca reial de la col·lecció de Jean-Baptiste Colbert el 1732, especialment rica en llibres d’aquest període. Però va ser amb la Revolució Francesa quan la BnF es va proveir de la major part dels manuscrits que van ser confiscats a les institucions religioses. Aquesta tendència va continuar durant el Primer Imperi, amb la confiscació de manuscrits en les províncies frontereres i en l’estranger. D’aquesta manera, cap a mitjan del segle XIX, la Biblioteca Nacional posseïa una important col·lecció de manuscrits antics, que serien la base del nou Museu de la Monarquia, fundat el 1852 per Lluís-Napoleó Bonaparte. Ací s’exposava l’evangeliari de Carlemany (BnF NAL 1203), oferit a Napoleó I el 1811 amb motiu del naixement del seu fill, junt amb la primera Bíblia i al saltiri de Carles el Calb.

La Revolució Francesa va suposar també l’arribada de prestigiosos manuscrits antics a moltes biblioteques municipals, com la de Reims, que va rebre els manuscrits de la biblioteca catedralícia i d’altres institucions religioses pròximes, o també la de Valenciennes, que posseeix un bon nombre de manuscrits procedents de l’abadia reial de Saint-Amand-en-Pevèle.

Altres biblioteques europees alberguen també importants fons del període carolingi. Aquest és el cas de la Bayerische Staatsbibliothek de Munic, que conserva manuscrits procedents de Freising i Regensburg a Baviera, o de la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel, que posseeix una col·lecció molt important i homogènia de manuscrits procedents de l’Abadia de Wissembourg a Alsàcia.

La digitalització dels fons seleccionats dins del projecte Europeana Regia permetrà reunir de forma virtual grups coherents de manuscrits procedents d’un mateix taller, independentment de quin siga el lloc físic de conservació actual.

Biblioteca Carolíngia

Sacramentarium Gregorianum - Fragmenta
Munic Bayerische Staatsbibliothek Clm 29300 (11
Valenciennes Bibliothèque municipale Ms. 174 - f. 1r.
S. Beda el Venerable: De Natura rerum. Altres tractats sobre la naturalesa
Valenciennes Bibliothèque municipale Ms. 174
Augustinus, Aurelius: Augustini liber de vita christiana, Augustini altercatio ecclesiae et synagogae [u.a.]
Munic Bayerische Staatsbibliothek Clm 15819